Seminari Conciliar de Barcelona – 2018

UN MUNT DE MÚSICA!!
Cant Coral Dissabte 9 de juny a les 18h.
Orquestrina C. Diputació, 231
Bandeta
Combo 1
Combo 2
Combo 3
Metro: Universitat (L1)
Bus: 7, 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 62, 63, 64, 66, 67, 68 i 141

#
Escola de Música Casp
Des de la seva situació privilegiada al centre de Barcelona, l’Escola de Música Casp (autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i emparada sota la Fundació Jesuïtes Educació) pretén fer arribar la música a nadons, infants, joves i adults. Per això, a banda de les classes regulars de Llenguatge musical, d’Instrument, de Música de cambra, d’Improvisació, dels assajos de la Banda, de l’Orquestra i dels grups de Cant coral, s’ofereixen diverses activitats complementàries, com ara sessions de musicoteràpia, audicions, concerts, etc. A l’Escola de Música Casp creiem que —més enllà de la seva dimensió artística— l’estudi de la música contribueix al desenvolupament integral de la persona a nivell cognitiu, afectiu i social. Amb aquest esperit, des d’un enfocament alhora rigorós i lúdic, i amb un claustre de professors dinàmic i compromès, ajudem a aprendre a estimar la música a tot aquell que s’hi vulgui endinsar.

IMG_5293
Seminari Conciliar de Barcelona
Seminari Conciliar de Barcelona
1879-1882 Elies Rogent. El projecte arquitectònic de l’edifici actual va ser realitzat per l’arquitecte Elies Rogent que presenta una organització en planta en creu amb quatre patis interns i capella al centre. Els seminaristes van començar a viure a l’edific l’any 1882, però no va ser inaugurat oficialment fins al 4 de desembre de 1904. A la Setmana Tràgica de 1909 el Seminari va ser assaltat i incendiat en part. Durant la Guerra Civil, l’edifici del Seminari, saquejat, va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona. Un cop acabada la Guerra, però, ràpidament fou restaurat i els seminaristes s’hi tornaren a instal•lar. A partir de l’any 1970, els seminaristes van anar a viure en residències de diferents barris de Barcelona, quedant en l’edifici del carrer de la Diputació només les institucions acadèmiques.