DE MÚSICA I CANÇONS
Dissabte 11 de juny a les 18h.
C. Diputació, 231
| Metro: Universitat (L1) | ||
| Bus: 7, 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 62, 63, 64, 66, 67, 68 i 141 |
| Escola de Música Casp | ||
| Des de la seva situació privilegiada al centre de Barcelona, l’Escola de Música Casp (autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i emparada sota la Fundació Jesuïtes Educació) pretén fer arribar la música a nadons, infants, joves i adults. Per això, a banda de les classes regulars de Llenguatge musical, d’instrument, de Música de cambra, d’Improvisació, dels assajos de la Banda, de l’Orquestra i dels grups de Cant coral, s’ofereixen diverses activitats complementàries, com ara sessions de musicoteràpia, audicions, concerts, etc. A l’Escola de Música Casp creiem que —més enllà de la seva dimensió artística— l’estudi de la música contribueix al desenvolupament integral de la persona a nivell cognitiu, afectiu i social. Amb aquest esperit, des d’un enfocament alhora rigorós i lúdic, i amb un claustre de professors dinàmic i compromès, ajudem a aprendre a estimar la música a tot aquell que s’hi vulgui endinsar. |
| Seminari Conciliar de Barcelona | ||
| 1879-1882 Elies Rogent. El projecte arquitectònic de l’edifici actual va ser realitzat per l’arquitecte Elies Rogent, presenta una organització en planta en creu amb quatre patis interns i capella al centre. En l’edifici els seminaristes hi van començar a viure l’any 1882, però no va ser inaugurat oficialment fins al 4 de desembre de 1904.En la Setmana Tràgica de 1909 el Seminari va ser assaltat i incendiat en part. Durant la guerra civil, l’edifici del Seminari, saquejat, va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona.Un cop acabada la Guerra, però, ràpidament fou restaurat i els seminaristes s’hi tornaren a instal·lar. A partir de l’any 1970, els seminaristes van anar a viure en residències de diferents barris de Barcelona, quedant en l’edifici del carrer de la Diputació només les institucions acadèmiques. L’any 1984, es va iniciar un procés de rehabilitació per adequar-lo als nostres dies i acollir a la comunitat de seminaristes que, amb els seus formadors, s’hi instal·là de nou en la seva totalitat l’any 1999. |